DIARI A BORD - VIATGE A MALTA 2004.

15.03.2015 17:44

 

Este artículo inaugura el bloque "Artículos en catalán" que dará cabida a escritos interesantes, pero no tanto como para traducirlos al castellano o español.

Se trata de un documento elaborado expresamente para una web ya desaparecida.

Un resumen del viaje que el pailebot "Santa Eulàlia" realizó en el mes de octubre de 2004.

 

 

   

 

DIARI A BORD. VIATGE A MALTA 2004.

 

 

Diumenge, 3 d’octubre de 2004. A les 09:55 estem lliures de puntes, hissem rapidament la major encara que no hi ha vent (tan sols un xic de SE), la mar està com un plat. Fem rumb cap a l’Illa del Toro (SW de Sardenya) al 116º verdader amb el motor a les relaxades 1.250 rpm. Fem aquest rumb i no el directe a Malta per si entrés una llevantada forta, poder-nos refugiar a sotavent de Sardenya o, si entrés més tard, a sotavent de Sicilia. Tot plegat d’aquesta manera tan sols farem 30 o 40 milles de més i aniré més tranquil (el bastiment amb mar de proa no camina res).

            Tota la tripulació s’acomoda. Acabem de muntar el molinet de l’àncora (ens el varen reparar just el dia abans de la sortida) i després hissem a coberta l’ancora principal ja que si es destrinqués de l’amura, per mal temps, ens podria fer una desgracia (pesa 300 Kg.).

          Dinem (a les 12:00) amanida verda i pollastre guisat amb especies, tot molt bo. Sopem (a les 19:00) amanida amb cigrons i després tres tipus de truita (esberginia, patates i xoriço).

 

Fem 7,2 nusos. Per la nit dormo com un tronc.

 

Dilluns, 4 d’octubre. A les 01:00 estem al través de Cap Favaritx (Menorca), a unes 35 milles, però com hi ha lluna, no aconsegueixo veure els pantallaços del far. De matinada s’espatlla la bomba eléctrica de trasvassament de gas-oil (tan sols és el fussible), també descobrim una fuita de gas-oil a la canonada d’alimentació del motor principal; el parem 10 minuts i ho reparem. Fem, aproximadament, uns 100 litres d’aigua per hora, cosa absolutament normal en aquest vaixell. El vent rola poc a poc cap a llevant i augmenta un xic de força.

            Al migdia el vent s’aferma de llevant/ESE força 3.Hi ha una mica més de mar. Fem 5,8 nusos a 1.250 rpm. Només portem hissada la major, però el vent és quasi a fil de roda i flameja sense portar. Dinem crema de carbaço i pastel de carn amb patates i beixamel.

            Per la tarde veiem una balena; en Cisco, que és l’expert en fauna marina, diu que probablement deu ser un rorqual comú. La temperatura és molt agradable, de samarreta i calça curta, el sol llueix força. Sopem pollastre a la llimona i amanida.

 

Dimarts, 5 d’octubre. A les 06:00 entra “sirocco” fresc (SE), només fem 3,5 nusos.

 

 

A les 10:00 refresca i tan sols fem 2,8 nusos. Decideixo buscar resguard al SW de Sardenya. Dinem amanida de cigrons i peix arrebosat mentres veiem la costa de l’illa de Sardenya.

 

A les 15:15 fondejem a l’est de Calasetta, un poblet simpatic coronat per una antiga torre catalana, al NW de l’illa de San Antioco. El fons es d’algues i l’aigua prou neta. Ens banyem i està estupenda. No baixem a terra. Sopem, sense preses i sense moviment ni rocions, amanida de pasta i mandonguilles. A les 20:00 cambiem de fondejader uns 100 metres més al sud doncs molestavem la maniobra dels petits ferrys que van i venen de Carloforte (Illa de San Pietro).

 

Dimecres, 6 d’octubre.  Pel mati, el vent ha rolat al ENE, encara que el meteo diu que seguirà bufant del SE força 4/5. A les 09:40 llevem l’àncora i salpem. Donem avante poca mentre acabem de tensar els obencs de major que estavem fluxíssims. A les 11:20, acabada la maniobra de tenssar, donem avante toda

 

El vent es de SE 2/3, però no hi ha mar -de moment-. Quan som a l’alçada de Capo Sperone (extrem SW de l’Illa de San Antioco) el vent i la mar augmenten. Fem rumb 174º per passar al W de l’illot anomenat “Toro” i per lliurar una area d’excersicis de tir. El vent i la mar van a més. Dinem, a popa per evitar-nos els rocions, meló amb pernil i pasta. A les 13:30 veiem un parell de dofins que ens acompanyen una bona estona. El vent sembla que rola lleugerament cap al ESE. Fem un rumb entre 175 i 165 amb el mar per l’amura de babord a +/- 4,5 nusos. Si seguim al mateix rumb anirem a parar a l’illa de La Galite (Tunísia); prego per que roli al Sud per poder arrumbar al SE (Si ho féssim ara, la velocitat baixaria a 2,5 nusos).

Sopem taula d’embotits i menestra de verdures, de postre macedonia. A les 21:30 decideixo que ja hem anat prou cap al sud, així que arrumbem al 115º i moderem màquina (per evitar els pantocassos). A 1.050 rpm amb el mar totalment de proa fem 2,9 nusos, però en la bona direcció. A les 23:45 sembla que lo vent i la mar han amainat un xic. Augmentem fins a 1.100 rpm i donem 3,9 nusos.

 

Dijous, 7 d’octubre. A les 04:00 ha amainat més. Augmentem fins a 1.250 rpm i fem 4,2 nusos amb certa comoditat. A les 08:00 ja fem vora 5 nusos, però el vent segueix del ESE encara que sembla que vol minvar més.

Amb la meteorologia que hem tingut, si haguésim anat tan sols a vela, com antigament, encara ens trobaríem a tan sols 50 o 70 milles de Barcelona!

Dinem crema de verdura i hamburgueses amb formatge. A les 16:30 fem 6,3 nusos, el vent ha amainat.

Sopem sopa d’arroç amb mandonguilles i bacó amb bunyols de verdura. Per la nit fem 5 nusos ja que la mar ha augmentat un xic. Hi ha moltíssim trafic. Es veu el far de Cap Bon.

 

Divendres, 8 d’octubre. Pel mati la mar ha anat calmant i fem 6,5 nusos. Per estribord es veu, magnífica, l’illa de Pantelleria (a 10 milles). Tenim cobertura de telefon i em comfirmen el lloc d’atrac a Malta.

Dinem empedrat i després marmitako. Per la tarde tenim quasi calma. Una oreneta es refugía a bord. Fem neteja a fons de tot el vaixell. A les 17:00 hissem la mitjana per poder-la plegar bé, també hissem la trinquetina i parem el motor ja que no podríem arribar fins a les 2 de la matinada, és a dir massa tard o massa d’hora segons es miri. Així que disfrutem d’una mica de pau deprés de tantes hores de patir l’enrrenou del motor.

 

Ens visiten dos dofins que es queden amb nosaltres prop d’una hora jugant a la proa. També hi ha 4 orenetes sobre la regala de babord. Es veu que als animals els agraden els bastiments que no fan soroll -a nosaltres també-.

Sopem amanida i seques amb botifarra. No hi ha gota de vent i el mar està casi en calma, fot una nit magnífica. Hem de moderar màquina per arribar de dia doncs la balisa de recalada de La Valletta no funciona.

 

Dissabte, 9 d’octubre. A les 06:30 comença a clarejar i veiem que portem dues línies (una a cada banda) a remolc; de segur que que hem enganxat algun art de pesca (n’està ple i cap te llum). Botem la neumàtica per lliurar-nos, sortosament estaben enganxades a proa, al barbiquejo i no pas a l’hélix o al timò. Recuperem 300 metres de nylon de 2 mm.

A les 06:40 truco a Valletta Port Control per avisar que som a 3 milles de l’entrada, però no contesta ningú. A les 07:00 sembla que comencen a treballar i per fi! A les 07:10 ens contesten i ens diuen que podem entrar.

 

La Valletta és maca desde la mar. La entrada està protegida per sengles forts, el port és profund i natural. Tots els edificis són de marés o quelcom similar.

A les 08:25 ja som atracats (babord a terra) al moll anomenat Gun wharf platform. No ens espera ningú. A les 09:30, després d’esmorzar m’acosto a l’Aduana per fer el despatx d’entrada del vaixell. L’operació és bastant ràpida i només em costa regalar 5 gorres del vaixell. Després vaig a canviar moneda. 1 Maltesse Pound = 2,4303 €.

 

Repintem les bandes que estan plenes de rovell (els cadenots són de ferro) i retoquem la coberta i amurades. Fem ordre i neteja a fons. Montem una mena de tendal al costat de la cuina per fer els apats sense mirades indiscretes.

 

A mig matí els operaris del port ens conecten electricitat i aigua. Més tard venen un seguit de provisionistes i ja a l’hora de dinar! els de la Universitat de Malta (els organitzadors).

 

10 a 17 d’octubre. La Valletta. En aquests dies muntem les exposicions que hem portat, tenim cura dels visitants, mantenim el vaixell net i polit i encara ens queda temps per fer una mica de turisme per l’illa. La organització és bastant desorganitzada, però nosaltres complim amb escreix. El dimecres 13 sortim a navegar amb premssa i els alumnes del curs organitzat pel Museu Marítim de Barcelona. Encara que hi ha poc vent, hissem tot el drap i fem 3 nusos.

 

Dilluns, 18 d’octubre. Després de haver desmuntat, embalat, carregat i trincat les exposicions, així com amarinat el vaixell, salpem en ben sopat a les 21:15. Ja fora del port ens trobem amb calma total. Motor a 1.300 rpm, 7,5 nusos.

 

Dimarts, 19 d’octubre. Pel mati bufa un xic de llevant, hissem major, trinquetina i contrafloc. Fem 8,2 nusos (motor a 1.250 rpm). El vent va rolant al SE i hem de trabutxar. Abans de dinar el tenim totalment de popa i hem d’arriar el contrafloc.

Dinem amanida i fideuà. Per la tarde segueix rolant al SSE, com ja hem rebassat Cap Granitola (SW de Sicilia) caiem uns graus a estribord i tornem a trabutxar, ara amurats a babord. Més tard rebasem Cap Feto i ja som al oest de Sicilia. Passarem entre les illes Egades, concretament entre Marettimo i Favignana. Sopem Colifror amb beixamel i amanida. Després de sopar el vent augmenta i és del SW o WSW, pel través o l’aleta. Anem moderant màquina fins a parar-la. Amb trinquetina i major fem vora 5 nusos.

 

Dimecres, 20 d’octubre. Ales 04:00 arriem tot doncs anem massa ràpid i vull arribar de dia al fondejader que he triat. Quan clareja arrumbem cap a la costa. A les 08:15 fondejem l’àncora d’estribord (150 kg.) amb 10 metres de cadena i 30 de cap sobre fons de sorra (12 m.) L’aigua és neta i clara, es veu perfectament l’àncora. Som a la cala de Esferracavallos, un parell de milles al W de Cap Granitola. Ens donem un bon bany i després tensem els obencs de proa i popa  (n’hi ha 4 per banda) del pal de  mitjana. També baldejem o aiguamatrem .

 

Per dinar tenim amanida, espinacs amb atmetlles i de postre arroç amb llet. Comença a bufar del NW i el cel no té bon aspecte, així que després de la migdiada llevem l’àncora i ens en anem cap a Palerm. A les 18:40 fondejem davant de Palerm, al sud de la bocana, 12 metres fang. Sopem embotits, amanida i truita de carbaçó.

 

Dijous, 21 d’octubre. Pel matí repintem la banda d’estribord i fem neteja i arranxat general. A les 12:30 (a l’hora que ens havien demanat) som atracats, babord al moll, al Pontile Vitorio Veneto E. Vaig a Capitania, però només treballen de 09:00 a 12:30!!

Dinem, després de posar el toldo (fa una calor que deu ni do), amanida catalana, bistec de vedella i mus de xocolata. A les 17:00 tothom d’uniforme net i polit, ve la TV local. A les 18:00 recepció oficial d’autoritats i demés. Mai hi havia hagut tanta gent alhora a bord, unes 160 persones a coberta. Parlaments d’en Pietro Maniscalco (Director del Museu Marítim de Palerm i organitzador de la visita), segon Batlle de la ciutat, sots President de l’Autoritat Portuaria, Almirall de la zona marítima de Sicilia, no sé que de turisme de la regió siciliana i tres persones més! A les 20:30 tot acabat.

 

Divendres, 22 d’octubre. Pel matí el vaixell roman obert al públic de 09:00 a 12:30, ens visiten prop de cent escolars i cent i pico de particulars. Per la tarde hi ha més visites i la RAI TV fa un llarg reportatge amb entrevistes a casi tota la tripulació.

Salpem a les 19:10 amb cameres de la RAI a bord, a les 19:30 s’abarloa una lanxa de la Guardia Costera per recollir els periodistes, ens filmen desde la lanxa mentres hissem la major.

Calma total, motor a 1.350 rpm, 8,4 nusos. Sopem pomodoro amb mozarella i salsitxes freigides. Sembla que el temps ens serà favorable.

 

Dissabte, 23 d’octubre. Es fa de dia i tot és gris, el cel encapotat i la visibilitat de 4 a 5 milles. Bufa una miqueta del SW.

Dinem puré de verdures i caldeirada de peix espasa , tot regat amb sangria, de postre fruita siciliana (figues de moro, présecs i reïm). Per la tarde hissem la trinquetina que amb major cenynt a rabiar i 1.300 voltes ens fan anar a uns bons vuit nusos.

Tot el dia que hi ha tres ocellets voltant pel vaixell (al menys dos son pits roig), se l’han fet seu i es posen a coberta, sota el castell, als fletxastes, en fi, a casi tot arreu.

           

A les 16:00 pesquem una llampuga d’un parell de kilos.

A les 16:15 boira, visibilitat mitga milla.

A les 16:30 escampa, visibilitat 4,5 milles.

Na Keren ens fa xocolata desfeta amb bunyols de pastanaga per berenar…, ens engreixarem!

A les 18:00 segona llampuga.

Per sopar amanida i filet de llampuga: excelent.

Sovintegen bancs de boira. Per la nit entra ventet.

 

Diumenge, 24 d’octubre. De matinada entra vent del SE, fem 8,5 nusos. Pel matí refresca, moderem la màquina i encara fem 8 nusos. A mig matí hissem també el floc i moderem fins a 1.000 voltes i donem 8,2 nusos.

Dinem amanida i fideuà, de postre melo palermità que no és dolent.

A les 14:00 pesquem una tonyna (o bonitol) de 2/3 kg.

Amb 900 rpm, floc, trinquetina, i major fem 8 nusos.

Parem la màquina per mirar nivells i fem 6 nusos, però volem arribar a Barcelona quan avans (tinc por de que entri tramuntana o mestral -just de morro-). D’altra banda l’hem de mantenir engegada per carregar bateries ja que el consum del congelador i la nevera és prou alt. És clar que podríem parar-la i engegar el motor auxiliar, però aquest últim és molt més sorollós i no ajuda a avançar.

Es mor un dels pits roig que voltaven per aquí, penso que d’esgotament, quina pena!

Sopem amanida de tomaquet amb formatge maltés d’all, hamburgueses, bonitol adobat amb vinagre: delicios! i fruita.

El vent va rolant al S i SW mentre minva.

Escoltem el partit  Barça 3, Osasuna 0 per Catalunya Radio; ja som aprop.

 

Dilluns, 26 d’octubre. De matinada el vent s’esfuma. Pel matí trovem mort un altre ocellet -una cadernera-. El vent s’en va al WNW (de proa) encara que fluixet de moment. Arriem el floc.

Dinem assortit de formatges i pollastre amb xampinyons, de postre fruita. Després del cafè, baldegem amb sabó, arriem trinquetina i li posem la funda, també posem les fundes dels flocs i el trinquet, camviem la pasarel.la i els aparells de banda, fem ordre i neteja general. Pesquem una nova llampuga.

La guardia d’en Igor i en Diego, de 12 a 16, torna a establir un nou record de distancia navegada: 33,5 milles. A les 17:00 fem puntes de 9,6 nusos

Abans de sopar arriem major i li posem la funda. Sopem amanida d’arroç, llom al forn, salsitxes, patates freigides i ous. De postre figues de moro.

A dos quarts de vuit ja es veu la montanya de Montjuïc.

A mitga nit entrem a port.

 

Texte: Román Sánchez.

Fotografies: Keren Banovio.

 

    Vídeo "Malta, el conocimiento, la sabiduría y su difusión a través de la navegación"

 

Viaje a Eslovenia o El pailebot "Santa Eulália" navega