Lago Como IV

25.04.2021 11:03

 

Primer de gener de 1971

Passada mitjanit ressopó a l’office amb els segons que surten de guàrdia. Brindem pel 71 amb un vi negre força bo que algú guardava per a l’ocasió. El dinar és especial, res de l’altre mon, però el vi és una mica millor i no s’escatima. A les postres apareix una ampolla de rom anyenc.

El sopar també és més alcohòlic que de costum. Tot i ser a ple hivern, tenim una molt bona travessa: Brisa del segon quadrant i NE moderat amb mar arrissada o marejol.

Afortunadament, doncs l’endemà més d’un desperta amb ressaca.

A la primera guàrdia rebo un munt d’avisos als navegants, el segon oficial tindrà força feina per corregir cartes i derroters.

Al sortir de la tercera guàrdia (18:00) acostumo a passejar per la coberta d’abric, però aquest cop portem una bona cobertada i m’he de limitar a fer-ho per la minsa coberta de bots.

El capità, abans d’acabar la seva guàrdia, mana moderar la màquina per arribar a primera hora de dilluns.

A Vigo fa fred. No sopem a bordo i anem al cinema. Desembarquen la dona i el nen del Capità.

Aquest viatge fem escala a Leixoes i Arrecife, però en aquest últim port dissortadament no fem nit.

Venint de l’oest cap a Las Palmas, el punt de recalada i el primer que s’albira és la Isleta.

La Isleta

 

A Las Palmas compro un filtre UV i un para-sol per a la Pentax. Menjo una pizza on sempre.

A Santa Cruz de Tenerife tinc correu. Faig l’obligada visita a l’òptica de les deesses.

Abans de salpar cap a Vigo, tornem a Las Palmas per completar la càrrega de plàtans.

A l’agenda no hi ha cap anotació pel que dedueixo que va ser una travessa sense res remarcable.

A Vigo, un cop acabada la descàrrega, atraquem en un altre moll per a començar les feines per poder passar la inspecció quadriennal. En cinc dies enllesteixo la feina a l’estació de TSH i a les ajudes a la navegació ─gonio, radar i sonda─ i el Capi em dona permís per anar a Barcelona de l’11 al 18 doncs el 19 anem a dic (fins al 22).

Passo una setmana estupenda a Barcelona. Veig a tota la família i a tots els amics i la setmana se’m queda curta.

El viatge de tornada és ple de sotragades o «baches», sembla que a Galícia hi ha un temporal que ens impedeix aterrar. Tornem a Madrid. Ens quedem a dormir dues nits a un hotel, que paga la companyia d’aviació, prop de l’aeroport.

Mentre, el vaixell entra a dic flotant i queda en sec, però llavors el mateix temporal trenca algunes de les amarres del dic flotant, tot plegat que quant arribo dos dies més tard, no puc pujar a bord fins després d’unes hores, quant el dic torna a quedar ben amarrat abarloat al moll.

L’alumne, en Raül, ja ha tornat de les seves vacances. Passem la quadriennal sense problemes i el 22 de gener tornem a l’aigua.

Embarquem càrrega general i salpem directes cap a Arrecife de Lanzarote.

Aquest cop tampoc puc anar a veure la meva desvirgadora doncs tan sols ens hi estem un matí.

A Las Palmas i a Santa Cruz descarreguem el que portàvem i embarquem plàtans. Seguidament salpem en direcció a Bilbao.

El viatge és una mica mogudet doncs tenim la mar de proa amb ones bastant grans.

A Bilbao atraquem passat el pont de Deusto. Porto un encàrrec per a una noia que no conec de part d’un passant de Las Palmas. La truco i quedem en una cafeteria del centre. És molt guapa i simpàtica, però té pressa i no puc gaudir massa de la seva companyia.

El 3 de febrer obro un compte d’estalvi a la Caixa Postal, l’únic banc, en aquells anys, on es podia ingressar o treure diners al moment en qualsevol de les oficines de correus de tot el país. Faig un primer ingrés de 20.000 pessetes.

L’Angel desembarca i embarca com a segon oficial l’ Alvaro, un segovià molt simpàtic. A l’endemà salpem cap a Vigo.

A Vigo embarquem càrrega general. Anem al cinema i després a sopar. Prenc massa ribeiro i casi m’adormo a les postres...

Anem a Leixoes a omplir de palla els entreponts i la coberta.

El grumet preparat per hissar la bandera portuguesa de cortesia

 

En aquesta part de la costa, a l’hivern acostuma haver-hi una mar de fons considerable que és perpendicular a la bocana del port de Leixoes. Després de desembarcar el pràctic es dona tota endavant. Abans de donar llestos de màquines, una gran ona perpendicular a la nostra derrota s’alça a proa. El Lago Como envesteix la seva base a tota màquina i el castell de proa i mitja coberta s’endinsen en aquesta massa d’aigua. De sobte, des del pont, deixem de veure més de mig vaixell, està completament cobert d’aigua. El capità reacciona ràpidament ordenant tota enrere i molt a poc a poc la part enfonsada comença a surar. El màster ordena mitja avant i un rumb per negociar la mar de fons en un rumb menys perpendicular a la seva direcció. Naveguem plàcidament en un dia fred, però assolellat. Em costa creure que fa un moment potser hem estat a punt d'enfonsar-nos.

A Arrecife tornem a parar molt poc, just per descarregar mitja cobertada de palla.

Després Las Palmas, Sta. Cruz de T., Las Palmas i a continuació cap a la Mediterrània.

Alisis fluixets i un xic de mar de proa. Molt de transit a l’estret de Gibraltar. El semàfor de Punta Europa ens demana per morse lumínic What ship?. Com tots els vaixells espanyols en aquella època, ens abstenim de respondre.

A Màlaga ens fotem morats de quisquillas i chanquete mentre es descarreguen els plàtans i s’embarca una mica de càrrega general.

Sortim de la Mediterrània com un coet mitjançant una llevantada. A l'Atlàntic la ventada rola al NE i fem una travessa record. El nou segon oficial, quan el vaixell es mou una mica es posa verd; el pobre es mareja i no hi pot fer res. Diu que va descobrir que es marejava quan va embarcar d’alumne per fer els dies de pràctiques corresponents i que no es tracta de tirar per la borda tres anys d’estudis, així que s’ho pren amb resignació i marejat o no fa la seva feina com cal.

A Las Palmas hi tinc correu: la família i els amics que no m’obliden. Descarreguem l’escassa càrrega que portem i carreguem totes les bodegues amb pinyes de plàtans. A Santa Cruz de Tenerife omplim els entreponts amb més plàtans.

Em compro unes noves ulleres de sol i casi m’emporto tota la botiga doncs la dependenta de magnífica cabellera és preciosa, simpàtica i amb un escot vertiginós.

La pujada fins a Vigo és lenta doncs tenim la mar de proa. L’Alvarito es torna a marejar el pobre.

A Vigo, des que arribem, no para de ploure. Es descarrega i en acabar ens n’anem en llast a Vilagarcía de Arousa a carregar conserva.

Després d’atracar i un cop començada la càrrega, L’alumne, el segon i jo anem a fer l’aperitiu i acabem foten-nos una gran safata de cloïsses a la marinera amb pa i alvarinho a dojo. Gloriós! I a molt bon preu. Per pair caminem fins als afores per a veure el port i la vila des d’una altra perspectiva.

Foto de https://www.todocoleccion.net

 

Salpem en fer-se fosc.

Pel matí atraquem a Leixoes. En havent dinat caminem amb l’alumne fins al poble del costat, Matosinhos.

La travessia fins a Las Palmas sense res a remarcar tret que vaig guanyar un cop en Gonzalo a la brisca.

En aquest port ens esperen canvis. A partir d’ara farem línia setmanal entre Las Palmas i Sevilla. El «Lago Garda» farà el mateix però des de Santa Cruz de Tenerife.

Desembarca el segon maquinista, en Modesto i en el seu lloc embarca n’Eustasio, Tasio pels amics, un andalús molt trempat que a banda de ser maquinista, és apoderado de novilleros. No cal dir-ho, però als sopars ens il·lustra sobre el món dels toros. També hi ha relleu per a el primer oficial i embarca en Federico, un cartagener d’uns trenta anys amb un petit floc de cabell completament blanc just al mig del naixement del cabell al front.

Arribem a la boia de recalada de la barra del Guadalquivir Diumenge de Rams pel matí. Embarca el pràctic i tot seguit seguim el canal balitzat fins a dins. El pràctic de barra desembarca davant de Bonanza i embarca el de riu.

La pujada pel Guadalquivir és fantàstica. Al principi tenim per babord el Parque de Doñana i tenim la sort de veure abrivar una manada de cavalls salvatges. Més endavant hi ha deveses amb un munt de ramat de lidia com ens informa en Tasio que tot seguit ens endinya una llarga dissertació de les ramaderies d’aquest tipus.

En acabar de dinar, arribem a la resclosa que hi ha per entrar al port de Sevilla. Atraquem al fons del port fluvial, just abans del pont de los Remedios, a prop del parc de María Luisa.

Anem a terra i comencem a conèixer la ciutat. El parc és magnífic i tot està florit. A la Giralda moltes palmes i palmons. En un carrer pròxim trobem un bar on només tenen vi i cervesa i en una mena de taulell de marbre com els que hi ha a les peixateries, un munt de cargolins guisats pels clients. No cal dir que fem un munt de rondes. Els cargolets, força picants, estan de vici. Una delícia i tot un descobriment. Després seguim pel barri de Santa Cruz amb recurrents parades per a fer uns vinets i unes tapetes. Tornem a bord molt llastats i fent guinyades.

Salpem dilluns vora les quatre de la tarda.

Dijous a les vuit del matí ja hem atracat a Las Palmas.

Passades les 18:00 tornem a salpar.

Com no hi ha massa mar de proa i com no hem d’esperar la plenamar per passar la barra i remuntar el riu ─gràcies al poc calat del Lago Como─, a les 14:20 de diumenge de Pasqua tornem a estar atracats a Sevilla. Ens hem creuat amb un mercant fuster d’aquests que van a Guinea a carregar troncs enormes, que, com a mínim, segurament ve de descarregar la cobertada.

L’Alvaro i jo anem a terra. En Tasio té guàrdia i en Raül ha de posar al dia el Diari de Navegació. Anem directament al bar dels cargolins. A la ciutat hi ha un ambientàs de collons. Coneixem a dues germanes sevillanes ─nascudes a Zamora─ molt simpàtiques que ens guien i ensenyen raconets encantadors. A les nou han de marxar, però quedem el proper diumenge on els cargolins. Aquesta línia és estupenda doncs cada diumenge serem a Sevilla!

Dilluns en acabar la càrrega, a quarts de cinc, salpem.

Bona mar i poc vent. Dimarts gaudim d’una posta de sol preciosa.

Atraquem a Las Palmas a quarts de nou de dijous. Es comença a descarregar d’immediat la bodega 1 mentre es comença la càrrega de plàtan a la 2.

Vaig caminant fins la part antiga de la ciutat i tornada, una bona caminadeta.

A dos quarts de vuit deixem anar les amarres i salpem.

Quan remuntem el riu Guadalquivir trobem un vaixell gran varat doncs la marea està pujant, però encara és baixa. Aquest és el motiu de fer línia setmanal amb dos vaixells relativament petits, nosaltres i el «Lago Garda» des de Santa Cruz de Tenerife. Amb un vaixell més gran i una mica més ràpid es podria fer la línia a Sevilla carregant als dos ports canaris, però estaria condicionada per les marees. En canvi els dos vaixells, carregats de plàtan, tenen un calat de quatre metres i escaig i per tant podem passar la barra i navegar pel riu estigui com estigui la marea.

Atraquem passades les tres de la tarda. A les cinc ens trobem, l’Alvaro i jo, amb les germanes que, després de menjar cargolins amb abundor i de prendre un parell de tintos, ens porten a unes quantes tavernes del barri de Triana. Després de acompanyar-les fins ca seva, tornem contents a bord passades les 10 de la nit.

Dilluns, a l’última guàrdia escolto un SOS per la freqüència internacional de socors ─500 kHz o 0,5 MHz─, que queda totalment fora del nostre abast doncs el vaixell en perill està en el mar d’Irlanda.

L’altre diumenge, 18 d’abril, a les 14:05 estem atracats i llestos de màquines. Avui ha començat la Feria de Abril. A les 14:20 l’Álvaro, en Raül, en Tasio, el Capi i jo baixem per l’escala real i anem directes al recinte de la fira. Fa un dia estupend, ni fred ni calor, voltem pels carrers del recinte i anem entrant a totes les casetas on ens deixen i anem foten-nos finos, pernil, truita de patates i altres tapes saboroses. Al llarg de la tarda la partida es va reduint i quan ens trobem amb les joves germanes, només quedem l’Álvaro, el Capi i jo. Dues casetes més tard el nostre Cap també ens deixa. Prop de mitjanit deixem les germanes a la porta de ca seva. La «meva» germana em deixa fer-li una abraçada i un breu petó amb llengua.

Baixant cap a Las Palmas se'ns cau a sobre un temporal del NW que ens mou força i fa treballar de valent els timoners. Afortunadament no ens endarrereix gens, fins i tot ens fa anar més ràpid.

De tornada cap a Sevilla la mar ha minvat moltíssim i podem estar caminant per Sevilla a quarts de tres de la tarda de diumenge, 25.

En Tasio ens porta a una corrida a la Maestranza i tot i no ser afeccionat als toros, ans al contrari, acompanyats per un expert i amb la plaça de gom a gom, m’ho passo bé i m’agrada haver-hi anat. A banda dels toros, els toreros i les faenas, m’agraden els colors, els sons, els vestits i les dones, algunes d’una bellesa que et tallava la respiració. Després de l’espectacle anem a fer uns cargolins i uns vins al lloc de sempre. Tornem aviat a bordo doncs les germanes no podien veure’ns aquest cop.

De baixada cap a Las Palmas la planta cau i ens quedem sense energia elèctrica. L’avaria dura poc doncs els maquinistes de seguida ho reparen i torna el llum.

El dos de maig tornem a ser a Sevilla, aquest cop no podem marxar tot seguit d’atracar doncs en la maniobra d’atracament abordem l’aleta de babord d’un vaixell grec. A l’hora de donar tot endarrere, la màquina no engega fins al segon intent i tot i que el capità mana «Fondo las dos!», és massa tard i abordem el grec. L’ancora de babord la fondegem sobre el vaixell abordat. La d’estribord estava apeada i va sortir de seguida, però la de babord tardà uns segons més i veieu el resultat:

Els danys al nostre vaixell són mínims, un parell de forats al pique de proa i unes rascades. Al vaixell grec li hem fet un esvoranc a l’aleta com es pot veure a les fotos.

L’Álvaro i jo ens trobem amb les germanes a quarts de cinc. Després de prendre uns vinets amb cargolins, ell marxa amb la «seva» germana al cinema i la «meva» i jo anem a passejar. El comiat inclou una tendra abraçada i un petó menys breu que l’últim.

Dilluns al matí cobrem la nòmina d’abril: ------------------------------------------------------------------------------------------

NAVIERA LAGOS, S.A. MADRID

Buque Lago Como                    Nº ORDEN

D. Roman Sanchez Morata  Categ. Prof. Radiotelegrafista Nº Trienios --

Importe de su liquidación del dia 1-Abril-71 al dia 30-Abril-71 ambos inclusive

Nº de Asegurado en S.O.E. 23747XX D.N.I. 376488XX Nº Libro Matrícula

Tarifa aplicable decreto 56/1963

DEVENGADO POR TIEMPO DE SERVICIO ABORDO -30 días-

Sueldo                                         6.330

Trienios (nº - )

Plus Navegación                         3.480

Gratificación mando

Gastos de representación

Manutención                                1.500

Pluses (R. agua; camas, etc.)         328,80

Horas extras laborables

Horas extras festivas                    3.278,40

Paga extra

SUBTOTAL                                 14.929,20

Plus familiar -Nº puntos

SUBTOTAL

OTROS DEVENGOS

Gratificación salarial 30 dias          2.070,80

TOTAL DEVENGADO                  17.000,00

DEDUCCIONES

Por S.S.U. 8,43 % s/Tarifa 6.420       541,21

Manutención total reglamentaria     1.500,00

MONTEPIO % s/Tarifa

Dia de haber

I.R.T. Personal 14 % de 8.667         1.213,38

                                       SUBTOTAL 3.254,59

LIQUIDO A PERCIBIR                   

                                                        13.745,41

En la Mar a 31 de Abril de 1.971

Firma del Capitán y sello del buque                 Recibí y Conforme 

 

------------------------------------------------------------------------------------------

Al revers, escrit a ma:

 

TOTAL DEVENGADO         17.000 .-

Gratificación Linea rápida     1.000 .-

TOTAL                                 18.000 .-

ADELANTOS                         1.000 .-

EN MANO                            17.000 .-

------------------------------------------------------------------------------------------

 

Res important de la travessa Sevilla - Las Palmas ni de la estada en aquest últim port.

A la tornada hi ha mar de proa i fins passades les sis de la tarda del diumenge 9 de maig no podem anar a trobar-nos amb les noies. Arribem molt tard doncs havíem quedat al bar dels cargolins a les cinc o un quart de sis i naturalment no hi són ─en aquells anys no existien els telèfons mòbils─. El resultat és que tornem a bord a quarts d’onze molt torrats i sense haver trucat a les germanetes per a concertar cita pel proper diumenge.

El diumenge 16 estem atracats i llestos a un quart de quatre. En sortir del port truquem a casa de les noies i tenim sort. Puc parlar amb l’Eulàlia, la més jove, la «meva», justificar el «plantón» del diumenge passat i quedar amb les dues a un quart de sis a Triana. Resulta una vetllada molt agradable. Xarrem, riem i bevem. De tornada a ca seva, les dues parelles, suficientment distants, ens petonegem i magregem una mica.

A l’altre diumenge coincidim amb el «Lago Garda», que ve de Tenerife, a la barra. Nosaltres entrem primer, seguits a dos cables pel nostre bessó, però de seguida se’ns acosta i poc a poc ens passa just a temps doncs aviat ens creuem amb un vaixell que baixa.

Té una punta de velocitat superior a la nostra, o el seu Chef autoritza pujar un xic més les revolucions. Tot plegat no li serveix de res doncs ens ha d’esperar a la resclosa per passar-la junts.                                                                              

Passades les quatre quedem atracats per la popa del «Lago Garda».

Fins ara mai no havíem arribat a l’hora, o arribàvem els primers o bé quan ho fèiem el Garda ja hi era. Vénen el seu capità i el segon oficial a prendre cafè a la nostra cambra.

Vaig al cinema amb l’Eulàlia, però no en copsem massa de la película doncs estem massa enfeinats estimant-nos.

A Las Palmas conec personalment ─ja el coneixia per la radio ─al meu col·lega del «Villaverde» (de la naviliera Castañer y Ortiz) que també transporta plàtans. Bon paio.

La mar de proa ens castiga i ens fa arribar tardíssim a Sevilla. No veiem les xicotes doncs quan arribem al centre de la ciutat ja són les nou de la nit. Fem uns vinets i unes tapes i tornem a bord.

Dilluns acabada la descàrrega i la càrrega a les bodegues, embarquem a la coberta 4 toros dins les seves gàbies de fusta. També embarca un cuidador, per donar-los-hi aigua i menjar. Parla un castellà-andalús tan tancat que gairebé no se’l entén. Els toros són per a les corridas de toros que fan a Las Palmas pels guiris.

Durant la travessa, els toros i especialment el cuidador es maregen de valent. L’home està postrat a la llitera i el grumet ha de posar aigua als animals per que no es deshidratin. Imagino que deuen perdre molt de pes durant el viatge.

A les quatre de la tarda del diumenge 6 de juny estem baixant per l’escala tota la tropa. Avui hi som tots els oficials excepte l’agregat que es queda de guàrdia. És el comiat d’en Gonzalo, que marxa de vacances, i ens convida a unes rondes al lloc dels cargolins. Tres o quatre rondes després arriba la germana de l’Eulàlia. Aquesta última s’ha quedat al llit amb la grip...

Dilluns s’ha congregat força gent al moll. A bord, alguns estibadors, enllestida la feina a les bodegues, es queden a coberta per a tafanejar mentre embarquem els toros braus. Quan el tercer està a uns 3 metres sobre coberta, s'enfurisma, i comença a donar coces i cornades a la gàbia que, de sobte, s’esmicola i el toro cau a coberta. La desbandada que va seguir va ser cosa de veure. Tres estibadors es van tirar al aigua i un va prendre mal al saltar de coberta al moll. En un sospir el vaixell i el moll quedaren deserts. El pobre toro es va trencar dues potes i s’arrossegava penosament per coberta. Els tripulants ─i el cuidador─ ens vam refugiar a dins i ens ho miràvem pels ulls de bou. Al poc van arribar dos carabiners i li van fotre dos trets. Després d’això embarcà el relleu del Cap de màquines, un malagueny molt graciós i bastant jove de qui no recordo el nom. Ens informen que és l’últim cop que venim a Sevilla, que ens passen a línia quinzenal de Màlaga.

Salpem cap a Tenerife on arribem sense novetat, encara que la visibilitat no era bona a la recalada.

Descarreguem ràpid doncs casi no portem res.

Al següent matí carreguem el plàtan i quant es fa fosc cap a Las Palmas, no sense haver fet una prèvia visita a la òptica dels escots generosos.

Fondegem a l’avantport fins que es fa de dia i atraquem. Descarreguem els toros i un xic de càrrega general i tot seguit completem la càrrega de plàtan. Telefono a l’Eulàlia per a dir-li que, de moment, ja no tornarem a Sevilla, que ja li escriuré.

Tenim bon temps fins quasi cap Espartel, després entra SW i a l’Estret ponent que ens ajuda.

A Màlaga descarreguem tot el plàtan en dia i mig. Ens dona temps de fotre’ns morats de quisquillas i chanquete.

Anem a Garrucha (Almeria) a carregar 2.500 tones de guix. El poble són dos carrers, el moll i poca cosa més. Els pares del marit de la meva tieta Present, tot i viure a Casablanca van néixer aquí i m’entretinc buscant un possible parent que no trobo. El millor del lloc és el sol i els productes del mar. Hi ha una guingueta prop del moll on ens hi estem a tothora fumant, bevent i menjant peix i marisc.

Al tercer dia salpem cap a Alacant on, en tres dies descarreguem tot el guix. Alacant és una bona ciutat per a la gent de mar. El centre està prop del port, hi ha un munió de bars, cafeteries, restaurants i terrasses. El passeig és magnífic, els ciutadans amables i les dones formoses.

Es carrega la bodega central amb càrrega general i planxes de fusta.

Tenim moltíssima sort i salpem al mateix temps que entra un bon llevant. Sortim de la Mediterrània com un coet.

Descarreguem a Tenerife i després descarreguem i tot seguit carreguem plàtan a Las Palmas. Tornem a Santa Cruz a completar la càrrega de plàtan i a canviar els bots salvavides. Els que teníem eren de fusta, de tingladillo, i massa vells.

Per a hissar els nous, és reenvia la tira dels aparells cap al cabestrant de popa.

Els nous són de resina de polièster i fibra de vidre.

L’últim dia del mes som a Màlaga. Faig un ingrés a la Caixa Postal de 15.000 pessetes. Carreguem força càrrega general i moltes planxes de conglomerat.

En aquest viatge entrem a les illes per Las Palmas on descarreguem, després anem a S.C. de Tenerife a descarregar. Tornem a Las Palmas a carregar plàtan i altra volta a Tenerife a completar la càrrega de plàtan.

Arribem a Màlaga el 12 de juliol.

Al dia següent desembarco per a fer les vacances anuals. Cobro la mensualitat i la paga extra i vaig a fer un ingrés a la Caixa Postal. Tinc un saldo de 80.000 peles. M’esperen unes bones vacances! Me les mereixo doncs he estat embarcat un total de 350 dies. Benvingut a terra!

Román Sánchez Morata, 25-04-2021

 

Anar a Lago Como III

Anar a Lago Como I